Deixa'm no cantar
Sergi Carbonell

Avui deixa’m no cantar
a un present lluminós,
a un futur d’esperança.
Avui em sento trencat,
el dolor es fa més fort,
quanta realitat soc
capaç de suportar.
Cauen les bombes sobre un altre hospital,
sota la runa, una altra vida.
Li han enderrocat els somnis, la família i la casa,
la humanitat naufraga a la costa de Gaza.
I a Sudan del Sud un altre infant s’ha suïcidat,
qui plorarà la seva absència,
si amb 10 anys ha pensat que preferia penjar-se
d’aquell arbre i no ser una molèstia.
Avui deixa’m no cantar
a un present lluminós,
a un futur d’esperança.
Avui em sento trencat,
el dolor es fa més fort,
quanta realitat soc
capaç de suportar.
I a les Canàries una altra embarcació,
una setmana en alta mar i sense aigua.
Buscant refugi trobaran al Nord global,
la por i la desconfiança.
Morts al Iemen, repressió a l’Iran,
i a Sonora un poli mata a una altra persona migrant.
I l’esperança ja cansada d’esperar
desespera en els camps de refugiats.
L’home és bo? no ho sé, o és un llop? no ho sé,
malferit potser? la bondat on és? a la deriva.
I on estic mirant, i on estàs mirant, on estem mirant,
callant som còmplices de la partida.
Mirant a una altra banda mai podrem
humanitzar la humanitat, i abraçar les ferides.