Carta de Comiat
Sergi Carbonell

Un últim embat a la desesperada,
per espantar o afrontar
els meus fantasmes,
els meus desastres.
T’he escrit aquesta carta en forma de cançó,
potser un dia t’arribi, l’escoltis potser no.
Mai vaig saber expressar-me, callat i embussat,
no vaig ser prou sincer ni mai prou clar.
Ni amb tu ni amb mi ni els altres, no em vaig saber escoltar.
De res no em penedeixo, va ser un temps preciós,
I et desitjo el millor.
I ara jo em sento fràgil crisàlide,
si vull sortir ho he de fer sol.
I no em pots ajudar
a trencar l’embolcall,
que si ho fas moriré.
Hem d’aprendre a deixar anar.
I ara jo em sento fràgil crisàlide,
si vull sortir ho he de fer sol.
I no em pots ajudar
a trencar l’embolcall,
que si ho fas moriré.
Hem d’aprendre a deixar anar.
Hem d’aprendre a deixar anar.
Aprendre a deixar anar.