Potser tingues raó
Senior i El Cor Brutal

Sols intente empatar amb este món que està tronat.
I de dormir bé per la nit.
Tot això sense creure en les pregaries de ningú
i alçar-me prompte pels matins.
Jo abans estava estable, el pintor pintava el quadre.
Però últimament se'm mescla tot.
I veig una obra d'art i se me forada el cor.
El simple amor que em dones l'he fet pols.
I és que algo m'ha punxat en lo més profund del cor
i l’última metralla no se'n va.
Però dius que és l'amor, que posa llum en la foscor.
Potser tingues raó.
I fa olor l'apartament a la botiga del peix,
ai, si tan sols puguera dormir un poquet.
Però em fa mal l'estómac, serà segurament el peix.
Si et torne a veure et confessaré.
Que algo m'ha punxat en lo més profund del cor
i l’última metralla no se'n va.
Però dius que és l'amor, que posa llum en la foscor.
Potser tingues raó.
Ai, si em veieres ara, et quedaries de paper
de vore com toquem, de com porte els cabells.
Què s'ha fet d'eixos dies quan tornaves del carrer
i em plantaves un bes tan gentilment?
És que algo m'ha punxat en lo més profund del cor
i l’última metralla no se'n va.
Però dius que és l'amor, que posa llum en la foscor.
Potser tingues raó.