No hi ha dema
Obrint Pas

Camí del front, hivern del 39:
Avui t’escric callat potser per darrer cop.
He caigut pres de la nit i l’enyor
Entre camins gelats de neu i companys morts.
Fa tant de fred que no puc ni pensar,
Se’m trenquen les paraules als papers mullats.
Tot s’ha acabat i tu ja no em veuràs
I espere que recordes el que vam parlar...
Plore de ràbia i l’aprete amb les mans
I dic les paraules que em vas ensenyar...
No hi ha demà
Si no és amb tu.
No hi ha demà
Si no el fem junts.
Camí a la mort, hivern del 39:
Avui t’escric callat potser per darrer cop.
He caigut pres fugint de l’últim front
Entre camins gelats, de neu i companys morts.
Fa tant de fred que no puc ni pensar,
Se’m trenquen les imatges als meus ulls cansats.
Tot s’ha acabat i tu ja no em veuràs
I espere que recordes el que vam parlar...
Plore de ràbia i l’aprete amb les mans
I dic les paraules que em vas ensenyar...
No hi ha demà
Si no és amb tu.
No hi ha demà
Si no el fem junts.
soneH!