Avions
Marc Parrot

Tot el blanc de la paret,
una pluja al desert,
un núvol sol al cel.
El misteri transparent
d’un pot buit de caramels
que parla del no res,
fa mal sense voler.
Un escut contra el que sé,
una idea de bomber,
un diari mentider.
Una porta sense pany,
un oblit de tan en tant,
tot el que he imaginat
ho tinc pero no em pertany
Batecs que m'han fet perdre el ritme,
silenci que encomana el riure,
forats per on hi ha passat el vent.
Tot el que s'ha endut l'escombra,
carrers tacats amb la meva ombra,
fotos que em van fer sense rodet.
No, jo no vull dir res,
tan sols donar-te papers
per si vols fer avions,
per si vols guixar-hi més.
Tot el que ja he malgastat,
tot el que se m'ha escapat,
tot el que no he guardat.
El que he fet sense voler,
el que he escrit i ja no entec,
el que s'ha anat desfent.
Batecs que m'han fet perdre el ritme,...
No, jo no vull dir res,... (x 2)