SOL RE7 SOL RE7 Criatura dolcíssima, que fores SOL RE7 SOL SOL7 la sola riba forta, un deix didea, DO RE7 SOL SOL 7 la mà que entre les meues perdurava! DO RE7 SOL RE 7 la mà que entre les meues perdurava! SOL RE7 SOL RE7 No sé si mestimaves: testimava SOL RE7 SOL SOL7 i això era tot, i això era prou, DO RE7 SOL SOL7 i els nostres cossos obraven en llur glòria DO RE7 SOL i els nostres cossos obraven en llur glòria MIm SI7 Érem hostes del bes i la insistència MIm LA7 RE7 i et sabia ma carn meravellada DO RE7 SOL SOL7 i argument negador de la nostàlgia DO RE7 SOL RE7 i argument negador de la nostàlgia. Tenies dènou anys, i a punt la joia, I esperança de mi en les teues galtes, Jo tintentava noms i altres carícies. Vindrà lhora de vore dins els versos I algú dirà de mi: heus ací un home Que moria allarat en clars abismes. Però no hi trobaran ta pau, tos muscles, La teua olor completa penetrant-me? No hi llegiran ton nom amb un bell pànic?