No es massa tard
Lax'n Busto

Cansat, cansat de fer-me mal
De viure en un engany
Cansat de mi
Que no sé alliberar-me
Fugir d'aquest desig
Que sé que no és per a mi però no puc evitar
Cansat d'aquesta soledat
D'haver-me enamorat
Del pas del temps
Que fa caure en l'oblit
Allò que va ser etern
Cansat de veure-ho clar però no saber escapar
No és massa tard per a tot allò que és important
Estic tan cansat, però he de tornar a començar
I quan s'aturarà aquest mal
Que crema i crema tant?
Evaporat
Que no deixi record
D'aquells moments tan bons
Cansat que d'aquells núvols només en quedi fum
No és massa tard per a tot allò que és important
Per mi, com ser feliç
Estic tan cansat, però he de tornar a començar
Només vull oblidar i trencar
No recordar mai més per viure en pau
Cansat d'haver callat
D'estar emprenyat
De ser fugaç, de ser real
Per què no puc existir així?
No puc, no és per a mi
Tan humà, despullat
Que no puc existir
No vull pas fer-ho així
Cansat d'haver somiat
I quan podré somriure?
Quan tornaré a viure?
Quin va ser el pecat
Per sentir aquest desig
Que no té cap sentit
Per viure sense viure tanta soledat?