Judit
Joan Dausà

|- 3 - - - - - 1 - - - - |
|- - 3 - - - - - 1 - - - |
|- - - - 5 - - - - - 3 - |
|- - - - - 5 - - - - - 3 |
|- - - - - - - - - - - - |
|- - - - - - - - - - - - |
Un missatge d’algú que no conec
diu que fa temps que mor
per veure’ns un moment,
que com ho tinc demà a la tarda
per quedar a algun bar de Gràcia.
Un petó, Judit.
I de cop s’atura tot,
noto que em rebenta el cor,
i l’endemà em trobo a la barra,
tal i com et recordava, estàs igual,
doncs tu has millorat.
I tontament passem la tarda
explicant-nos mil batalles
i entre birres em dius d’anar a sopar.
Jo només penso,
no em miris així,
no em miris així,
que m’explota el cap.
Que saps que em moria per tu
i per viure junts,
les coses tontes i subtils
i alguna bomba del destí, junts.
I no sé com, però som a taula,
amb el vi que t’agradava
i deixes caure que et vas equivocar,
que saps molt bé que és massa tard
i no pretens trobar-me allà,
però simplement, m’ho volies explicar
i em busques una mà.
No em miris així,
no em miris així,
que m’explota el cap.
Que saps que em moria per tu
i per viure junts,
les coses tontes i subtils
i alguna bomba del destí, junts.
I se m’escapa aquell petó
que no sabia que et guardava
i l’abraçada ens porta a casa.
Que baixi algú i ho aturi ara…
Que et juro que no puc,
et juro que no vull
tornar a oblidar-te.
Que et juro que no puc,
et juro que no vull
tornar a oblidar-te.
No em miris així,
no em miris així,
que m’explota el cap.
Que saps que em moria per tu
i per viure junts,
les coses tontes i subtils
i alguna bomba del destí, junts.
Jo, mai, mai he pensat que seria més feliç al teu costat (Judit).