Ella Cus
La Iaia

I des del seu silló del menjador,
sota el finestral, agafa un didal.
Damunt dels genolls, la roba li cau
avall fins els mitjons... I passa el fil,
i en silenci cus, amaga els forats,
de tants anys estripats. I no es nota res
dins d'aquell pis, tan endreçat;
tot està tan ben brodat.
I ella fa, ella fa, com si res no hagués passat.
Ella no es queixarà mai. Ella creu, ella seu,
ella no diu ni piu, ella riu, ella somriu.
I dins l'habitació, no ho sap ningú, però
tot ell de color vermell, de ganxet petitet,
amb una ratlla de verd i un botó a cada puny,
per si fa fred o pel juny, i el guarda embolicat,
en secret i ben tapat. I a dins d'un regal
surt el jersei per Nadal, "és per tu, és per tu",
diu "prova'l potser et va just". No sap si t'agradarà.
Potser mai te'l veurà.
Demà ja no hi serà.