Vespre
Els Pets

Cap al vespre és quan, estàs com a cansat
i no saps el que fer i et quedes fixat,
i et trobes molt sol, i el soroll s'esvaeix,
i mires al carrer i no hi ha gaire gent.
I canvien el sons i tot sembla més mort,
i vols cridar ben fort, que estàs fins als collons.
Cap el vespres estàs trist i no saps on anar,
i et prepares un whisky i no te'l pots acabar.
I t'encens un cigarro, sense ganes de fuma'l,
i l'apagues aviat i et tornes a aixecar,
i de sobte tens por, de sentir-te tan buit,
i te'n vas cap el pub i no hi trobes ningú.
I surts fora el carrer i comences a córrer,
i el vent va secant, el que sembla una llàgrima,
i t'atures cansat, amb el nas ple de mocs,
i t'ampatxes de nit i respires ben fort, fort, fort.
Cap el vespre és quan estàs com a cansat,
i no saps el que fer i et quedes fixat,
i et trobes molt sol, i el soroll s'esvaeix ,
i mires al carrer, i no hi ha gaire gent.