Paisatge de postal
Alérgicas al Polen

Caminava per la immensitat
dels pensaments que em fan dubtar
els dies passen mentre cauen les fulles
seques al seu pas
i les mirades que aquell dia
van calar foc dins meu
les hores congelades en segons que
semblen breus
Em quedo estancada
aigua verda i clara
no sempre et cantaré els versos que vols
vam caure molt de pressa i ara som pols
Caminava vigilant
les agulles al passar
el dia gris acompanyava la boira que duia al cap
Ja no portava de melodia les emocions d’aquell passat
tot era efímer i no em trobava en el
paisatge de postal
Em quedo estancada
aigua verda i clara
la calma que sembla evident amaga la remor
d'aquella tempesta d’estiu des del balcó
I cau la llum s’ha fet tard però t’és igual
tu tot el dia remugant
mentres la teva sort marxa tranquila mirant com t’estàs queixant
I tens davant un cel brutal però ni t’hi fixes tot t’és igual
t’estàs perdent anar per a vida rient d’allò que també fa mal
I s’ha fet tard però t’és igual tu tot el dia remugant
mentres la teva sort marxa tranquila mirant com t’estàs queixant
I tens davant un cel brutal però ni t’hi fixes tot t’és igual
t’estàs perdent anar per a vida rient d’allò que també fa mal