DO Vam escapar amb la nit a les butxaques MIm paisatges ocres el primer sol a les cares LAm fugint de casa amb les mirades foradades SOL tractant de refugiar-nos més enllà de les muntanyes Vam trobar un lloc on protegir les esperances llavis tallats les paraules cansades les flames baixes cremaven els nostres marges penjaven les promeses entre les branques trencades FA Vam batallar per començar a sentir-nos lliures DO cada vegada que ens tornava un cru somriure MIm cosint ferides sota les robes humides SOL rosegant un tros de pa i unes olives partides Vam tancar els ulls sota el cel cobert d'estreles el vent gelat eixugava llà grimes velles un bosc callat el cel immens negre i morat i el teu foc que escalfava el meu cor esgotat DO Vam somiar amb la lluna cavant riberes MIm als pits oberts de les nostres vides enceses LAm guiant la fúria que ens brollava imparable SOL i feia dels nostres cossos à nimes navegables Vam despertar bruts i amagats enmig de l'alba m'acariciaves els cabells molls de rosada i mig adormida em repeties en veu baixa el meu cor és ta casa, el meu cor és ta casa Ooohhh… MIm LAm DO SOL Vam trobar el mar pels camins que eviten pobles bancals de pedres que baixen des de les llomes sendes trencades quatre pins entre les roques una platja daurada on vam soterrar les hores Vam caminar amb el fred tallant les galtes una llum pà l.lida ens seguia a totes bandes penya-segats mossegats per les ventades la sal enramada a les à ncores llunyanes Vam desitjar capgirar el cel sobre les aigües construir un món sense fronteres ni gà bies trencar cadenes ser nosaltres les cisalles alliberar les penes amb crits com punyalades Vam caure morts com el sol de la vesprada arrecerats en una cova foradada una foguera una frase esculpida hui és el primer dia de la nostra vida Vam somiar... Vam despertar...