FA#m SIm Una hermosa plana FA#m SIm FA#m tinguí per bressol, SIm com la vigatana FA#m SIm FA#m no en veu altra el sol. SIm Jo fui la formiga FA#m SIm FA#m de son pla i garriga, SIm del mas oreneta, FA#m SIm del camp rossinyol. LA MI Vegí hermoses terres, RE més duna ciutat, RE MI LA menfilí a les serres MI RE de lalt Montserrat. LA MI Baixí a Barcelona, RE la perla amb què lona RE MI LA enriquí fa segles MI RE lantic Principat. LA RE LA RE LA RE LA RE LA RE LA RE LA RE LA RE LA RE LA A casa hi tinc formigues. RE LA RE LA Vaig trobar-les un matí RE LA RE LA RE sobre el marbre de la cuina LA RE LA RE LA RE LA i cap producte les ha fet fugir. RE LA RE LA A lesquerda don venien RE LA RE LA vaig flitar un verí mortal RE LA RE LA RE i, al tapar-ho bé amb massilla, LA RE LA RE LA RE LA RE van sortir per la pica del bany. LA RE LA RE LA RE LA RE Llavors amb un raig daigua les podia reduir, LA RE LA RE LA RE LA van perdre-ho tot desconcertades dins un remolí. En quedaven solitàries i era quasi divertit: tan aviat les perdonava com les torturava entre dos dits. Però, amb el dies fent setmanes, vaig sorprendren escamots al potos de la taula, fent-se fortes dins duns albercocs, i ja no em va fer gràcia fregar en el menjador fileres platejades que es perdien pel balcó. I avui, en estirar-me, la foscor duia un brogit, un silenci de formigues ha trencat la calma de la nit. El grapat a la mà dreta és el que primer he notat, el grapat que senfilava per lesquerra, el que mha preocupat. I he volgut incorporar-me i ara estic aquí, ben dret, els quadrats de gres rellisquen, el guix viu es menja la paret. Les sento com treballen, han pres el passadís. Han bloquejat la porta, no em deixaran sortir. Els sobra lenergia, perseveren dins els nius, men trec de les orelles, de la boca i els narius. A casa hi tinc formigues, van aparèixer un matí. Em falten al respecte, acabaran amb mi! La Lògica no enganya, la Ciència ens porta aquí, nempasso moltes més de les que puc pair.