Dm F Gm C F Quan al club ja tancaven Dm el senyor seguia atent, Gm amb un ram de clamídies C la mirava entre la gent. F Quan va anar a recollir-lo Dm amb el cotxe a laeroport Gm amb un ram de clamídies C ell la va abraçar molt fort. F I el matí del casori Dm la germana, quin consol, Gm quan el ram de clamídies C va poder enxampar al vol! Dm F Tot el que em queda per dir des de Ràdio Capvespre Gm C és que avui tinc més fred que ahir: tanca la finestra... F I que dolços els dies Dm quan als ulls no els calen mots Gm i un perfum de clamídia C sembla embriagar-ho tot... F Però que amarga la tarda Dm i que intensa la pudor Gm daquell ram de clamídies C della demanant perdó! F Ara tota una vida Dm resta en un traster llogat Gm on els rams de clamídies C es panseixen, oblidats. Dm F Tot el que em queda per dir des de Ràdio Capvespre Gm C és que avui tinc més fred que ahir: tanca la finestra... Dm F Gm C (x2) F Diu que ell és per la zona, que els dies de sol camina Dm fins que els peus fan mal o fins que un ja no sent el món com gira. Gm I que, guardant certa aparença dordre dins el caos, sentrega C a una feina que queda molt bé dir que tens a les festes. F Diu que fa un parell de dies el rumor es confirmava Dm i ella va tornar a ser vista, digna, travessant la plaça. Gm Que lalcalde va esverar-se, donya Elvira persignar-se, C i nens i nenes la seguien amagant-se rere els arbres. Dm F Tot el que em queda per dir des de Ràdio Capvespre Gm C és que avui tinc més fred que ahir: tanca la finestra... F Nens i nenes la seguien amagant-se rere els arbres.