Mimaj7: XX2444 ; 779897 La6: X02222 Fa#min7: 202220 ; 242252 Mi6: 022120 MI MImaj7 MI MImaj7 MImaj7 LA6 Una finestra al mar, una mirada MImaj7 i veure el món passar entre les barques i tu. FA#m 7 Jugar amb latzar quan pinta SI7 MI MI6 MI MI6 el Blau dels blaus amb crestes blanques Una finestra al mar i aquella xarxa per llençar-la als estels dels sentiments que hem perdut i no poder salpar mai més per un embruix i una aigua clara. RE LA RE LA Què deu ser de lAntonia que a Xefalú té casa, DO SOL DO SOL va obrir les seves portes a cinc infants d´Albània SIb FA SIb FA com una antiga deessa que encara creu amb l´ara. FA# SI SI7 Els pescadors lestimen i li deixen les xarxes amb mirallets de plata. Una finestra al mar i perdre làncora i enderrocar tants fars i abjurar dels astres... amb tu per fer del nostre demà el fruit dun art imprevisible. Una finestra al mar petita i blanca que ens obligui a somiar enllà dels nostres absurds, enllà d´aquest jo petit que ens omple el cor però buida l´ànima. Què deu pensar en Samir dalt del minaret de Tànger, els peus damunt la misèria i els ulls somiant Espanya, despullarà el seu cos tan bell i el llençarà a les aigües. Déus facin que amb la força denyors i de nostàlgies pugui ormejar una barca... Una finestra al mar perquè lhabitin els teus ulls inventant espais i límits de llum mentre un nen sendormisca tot sentint com la Nena canta. Què se nha fet den Ianis que va marxar d´Icària per anar a la plaça Omònia i comprar una maragda tant temps, tantes pregàries i no ha tornat encara, presoner dun cos insospitat, dun desig que no esperava... Una finestra al mar, una mirada, una olivera en pau tot just a langle, una finestra al mar petita i blanca que ens obligui a somiar... ||*|| soneeeeeH!