A força de nits
Lluís Llach

A força de nits m’estimo la vida
i dÂ’ella vaig fent la millor amiga,
a cop de veritats a cop de mentides
un poc em fa mal, un poc em fascina.
A força de nits invento les albes
que cada matí desvetllen la plana,
i espero el seu crit que em digui “es ara”
per ser al seu costat si servexo encara.
I mentre aprenc el preu dÂ’un anhel,
lÂ’alfabet del crit, lÂ’espame del plor
i així faig del temps el meu aliat
que cada segon m’acosta el demà.
A força de nits m’estimo la vida
i dÂ’ella vaig fent la millor amiga,
a cop de veritats a cop de mentides
un poc em fa mal, un poc em fascina.
Correccions i suggeriments:
santifernandezmolina@gmail.com