Plany al mar
Joan Manuel Serrat

Bressol de vida,
camins de somnis,
pont de cultures
(ai, qui ho diria...!)
ha estat el mar.
Mireu-lo fet una claveguera.
Mireu-lo anar i venir sense parar.
Sembla mentida
que en el seu ventre
es fes la vida.
Ai, qui ho diria
sense rubor!
Mireu-lo fet una claveguera,
ferit de mort.
De la manera
que el desvalisen
i l’enverinen,
ai, qui ho diria,
que ens dóna el pa!
Mireu-lo fet una claveguera.
Mireu-lo anar i venir sense parar.
¿On són els savis
i els poderosos
que s’anomenen
(ai, qui ho diria!)
conservadors?
Mireu-lo fet una claveguera,
ferit de mort.
Quanta abundància,
quanta bellesa,
quanta energia
(ai, qui ho diria!)
feta malbé!
Per ignorància, per imprudència,
per inconsciència i per mala llet.
Jo que volia
que m’enterressin
entre la platja
(ai, qui ho diria!)
i el firmament!
I serem nosaltres
(ai, qui ho diria!)
els qui t’enterrem.