Una bellísima semblanza de aquellas mujeres que trabajan toda su vida de ama de casa sin ser jamás importantes para ningún historiador... Mare Lola DO SOL Quan el carrer dorm i el sol FA no ha alçat encara el vol, SOL mare Lola ja camina amunt i avall, amb el darrer badall a la gola, DO SOL fent l'esmorzar per al marit, FA traient els fills del llit DO perquè vagin a escola. FA DO Comença el dia per a ella i el sol FA SOL no ha alçat encara el vol. FA Cal fer molts números, DO cal tenir memòria FA DO DO7 per arribar a fi de mes. FA Per a mare Lola DO ningú escriu la història, FA SOL és poca cosa, quasi res. Guaita els arbres del passeig mentre s'omple el safareig. Mare Lola... Ai, si per un moment pogués, ni fer ni pensar res, i anar-se'n sola. Però el seu somni sempre es perd amunt pel celobert, deixant-li un munt de roba, mentre la gent camina pel passeig i es va omplint el safareig. Cal fer molts números, cal tenir memòria per arribar a fi de mes. Per a mare Lola ningú escriu la història, és poca cosa, quasi res. Quan el carrer dorm i el sol ja ha amagat el seu vol, mare Lola s'eixuga per fi les mans, ja dormen els infants. I mare Lola es despulla als peus del llit, ella sap que el marit jeu i espera la dona. Si Déu vol demà tot anirà millor, tot li està bé. Però... FA tot li està bé, DO però...