Sol 320003 Sol7 320001 Re7 XX0212 Lam X02210 Mim 022000 Fa# 244322 Fa 133211 Mi 022100 Tono original: Sol # SOL RE7 Sola. Només li queda un gos; SOL trista com un 'mai més' LAm se la veu caminar RE7 SOL SOL7 pel barri xinès DO MIm quan no fa fred i el dia és clar... LAm SOL A LA Carmeta! És, com el barri, un record que s'esmuny pas a pas, i en l'ahir se'ns perd com un fanal de gas o como un tramvia obert... LAm SOL - FA# - FA - MI És la Carmeta! LAm Amb un gos vell, ple de sarna RE7 SOL SOL - FA# - FA - MI l'abric menjat per les arnes. LAm La boca vermella LA7 RE7 i una flor a l'orella. Potser, enyorant l'Edèn, l'Arnau i el Bataclan i les nits de cal Peret, se li ha anat doblegant l'esquena a poc a poquet a la Carmeta! S'ha anat pansint dia a dia com la vella melodia que ningú no canta perquè els temps canvien... Quan vegis pel Paral-lel a la vella i el gos, li parleu de llavors quan per sentir el seu cos potser tu l'haguessis omplert d'or. A LA Carmeta!