El Drapaire
Joan Manuel Serrat

Sempre de matí
fes sol o plogués,
malgrat el fred o la boira,
de carrer en carrer,
sentíem cridar:
«Dones, que arriba el drapaire»
Com cada matí,
et vèiem venir...
Duies un sac a l'esquena,
un puro apagat,
un «trajo» estripat,
la boina i les espardenyes.
Sempre venies seguit
per un ramat de canalla.
Eres tota una atracció.
Tu, el teu sac i la cançó...
Sóc el drapaire,
compro ampolles i papers,
compro draps i roba bruta,
paraigües i mobles vells...
Sóc el drapaire,
els marrecs anaven cantant.
«Ja m'esteu emprenyant massa.
No us ha dit la vostra mare
que jo sóc l'home del sac?»
I així fins la nit,
de carrer en carrer,
i de taverna en taverna.
Amb els teus papers
i el cos ple de vi
tornaràs a casa teva.
I tornes feliç,
car tot ho has comprat:
el peix, el vi i una espelma.
I un bocí d'amor,
que et deu haver dat
qualsevol bandarra vella.
Mai no tens temps per a pensar.
A dormir. Bufa l'espelma.
I l'endemá, a voltar el món,
tu, el teu sac i la cançó...
Sóc el drapaire,
compro ampolles i papers,
compro draps i roba bruta,
paraigües i mobles vells...
Sóc el drapaire,
els nens segueixen cantant.
«Ja m'esteu emprenyant massa.
No us ha dit la vostra mare
que jo soc l'home el sac?»