C G F G C C D7 M'hauria agradat estar despert F C aquell matà que amb un vestit verd Bb entre uns bladars C ell va arribar. F Gm Venia xiulant, com un infant. Bb F Tenia plenes d'ocells les mans Eb i cel amunt F els anava escampant. G D El voltaven les abelles. F G Duia un barret de roselles C G i a la bandolera F em duia la primavera G C el vint de Març. M'hauria agradat estar despert o haver deixat els balcons oberts i en el meu son intuir com..., teules i branques s'omplen de nius i el roc eixut torna a mullar-se al riu i el crit agut d'una perdiu. I del conill la mirada i olorar la matinada que a la bandolera ens va dur la primavera el vint de Març. M'hauria agradat estar despert. Jeure damunt d'un roc com um lluert de panxa al sol i amb un flabiol, i haver sortit a rebre'l com cal i guarnir amb flors de paper els portals com si fos temps de carnaval. Però aquell matà jo dormia tranquil, perquè no sabia que a la bandolera em duia la primavera el vint de Març.