DO La Montse va estar-se aquí, LAm la Montse va estar-se aquí, REm LAm dormia en un edifici guardat per àngels querubins, SOL LAm la Montse va estar-se aquí. SOL LAm I vaig envejar-li la calma amb què m’estimava, SOL LAm la seva capacitat de donar-se a l’altre, SOL DO d’alçar tots els escuts assumint riscos quan mana l’instint SOL LAm i de plantar-se’m davant FA tan rica, que pobra, REm SOL tan forta, que vulnerable. DO Aquí va fer els trenta-cinc, LAm aquí va fer els trenta-cinc, REm LAm va fer una gran festa al parc per reunir tots els seus amics, SOL LAm aquí va fer els trenta-cinc. SOL LAm I vaig envejar-li la calma amb què m’estimava, SOL LAm els seus dos ulls inspirats que creien en màgia SOL DO i no veien les altres opcions, mil i una combinacions SOL LAm que va saber rebutjar FA tan recta, que torta, REm SOL amb tant seny que a punt del col·lapse. REm LA# DO FA La joventut va acabar com un crim sense resoldre, REm LA# DO LAm MI però la Montse estava allà, amb la mà al pom de la porta! MI LAm SOL FA DO Donàvem la benvinguda als primers raïms de la primavera MI LAm SOL FA DO i de totes les sinagogues de Barna va haver d’entrar a la meva… REm LA# DO FA La joventut va passar sense rastre de revolta, REm LA# DO LAm MI s’ha tornat del material amb què estan forjats els contes. MI LAm SOL FA DO I l’última carícia mai va saber ser la darrera MI LAm SOL FA i de totes les sinagogues de Barna va… MI LAm SOL FA DO I és que el destí ens controla i, si no t’ho creus, espera, MI LAm SOL FA DO que, de totes les sinagogues, la Montse va haver d’entrar a la meva.