Ho sento molt
Gertrudis

Sento haver perdut la guerra
orgullós de resistir durant tants anys
sento deixar les batalles
i el millor exèrcit que mai hagués imaginat
 
Érem valents homes fidels i disposats
a lluitar sense cap causa i desarmats
no ens calia rebre ordres de ningú
desobeíem i lamentàvem els caiguts
I ho sento molt
ho sento tan que no em cal demanar perdó
ho sento però aquest món ja no és el meu
i us dic adéu
Penjo una bandera blanca,
un llençol brut a la memòria dels vençuts.
Protagonistes d’aventures enfrontats
a un enemic imaginari en ple combat
Érem guerrers sense destresa ni aptituds
resistint les invasions de nord a sud.
Ara recordo cada lloc mai conquerit
ser derrotat era el triomf de cada nit
 
I ho sento molt
ho sento tan que no em cal demanar perdó
ho sento però aquest món ja no és el meu
i us dic adéu
Brindarem pel que vam fer
la nostra història explicarà el present
Brindarem pel que vam fer
el nostre intent és la llavor que va creixent
 
I ho sento molt
ho sento tan que no em cal demanar perdó
ho sento però aquest món ja no és el meu
i us dic adéu
(I us dic adéu... I us dic adéu)