Intro: Dm Dm F Passejant per Barcelona un dimecres cap al tard C Dm he pensat ja fa una estona que no estic enamorat. F M'he dit: "Tinc quatre pessetes que és el que val un cafè C Dm ara que les tinc, les gasto, i així ja no les tindré». F Un rellotge deia l'hora i l'asfalt llueix per mi. C Dm Tinc el foc que em demana qualsevol barceloní. F Fa baixada o fa pujada, ja no recordo el que fa, C Dm G A em saluda una noieta perquè canto en català. Em G M'acosto i em diu: «Bon dia». Com, bon dia, si fa fosc D Em Com que la rima és difícil em mira i exclama: tosc! G «No sóc pobre ni estic sola, ni espero cap pretendent». D Em Aquesta noia m'intriga pels seus ulls i el seu accent. G Com que sóc valent, la deixo. Les intrigues em fan por. D Em Malgrat les quatre pessetes un, quan vol, és un senyor. G El capvespre continua, cada vegada és menys cap. D Em G A Netegen una façana tota coberta de drap. Dm F Per fi un bar mobre les portes com si fos un gran amic; C Dm passo de llarg, no magrada, sé el que em faig i sé el que em dic. F Si les coses no canvien continuaré passejant C Dm això es deia el meu besavi i va morir caminant. F Ja veieu que n'és, de fàcil, del no-res fer una cançó. C Dm Malgrat les quatre pessetes un, quan vol, és un senyor. F Un senyor fotut de fàstic perquè és queda en un racó, C Dm el racó de les trompades quan es vol tenir raó.