Am F G Li juro pel que més estimo Am F G que el d'avui ha estat un fet aïllat, Am F C G que puc fer aquesta feina. Els dies que vénen C F G vostè no s'ha de preocupar. Am F G Que ho llegeixo ara a casa amb més calma. Am F G Ho faré cent vegades si cal. Am F C G Que tindré molta cura, la pell ben gruixuda C F G i demà no cauré en el parany. F G Només deixi'm un minut, Am G Dm G F i entendrà perfectament el que he viscut. Am F G El forat del teló em permetia Am F G espiar com entrava la gent. Am F C G Els actors escalfaven, els tècnics fumaven. C F G Me n'he anat al meu lloc impacient. Am F G I Déu meu! Vostè ha vist l'arrencada? Am F G La platea arrapada al seient! Am F C G Ai, quan jo ja augurava una nit excel.lent, C F G un actor s'ha encallat a mig fer. F G Un silenci massa llarg. Am G Dm G F He mirat el text intentant-lo ajudar. F G Amb un vers he ensopegat Am G Dm G F i a dins meu alguna cosa s'ha trencat. Bb≥G C F Com pot ser? Com ho fa? Am F C Com un vers que porta escrit 400 anys F Am E pot estar parlant clarament de mi? C F Qui ho sap fer? És humà? Am F C Qui té el do? Qui és que no sent però pot descriure F Am E el que l'altra gent porta tan a dins? Am F G I llavors el següent que recordo Am F G són xiulets de la gent, la remor, Am F C G un que al fons s'aixecava, de cop llums de sala, C F G el prosceni escopint el teló. Am F G Un actor de mirada ferotge Am F G cap a mi dient-me el nom del porc. Am F C G Amb el dit m'apuntava. Senyor, com cridava! C F G El de so l'aguantava, per sort. F G Si es pogués posar al meu lloc Am G Dm G F entendria com se n'ha de ser de fort F G quan hi ha un vers que diu així, Am G Dm G F i disculpi si no sóc massa precís: Bb≥G C F Els valents, els valents Am F C sucumbeixen a la mort un cop només F Am E i els covards senyor, moren constantment. C F Els valents, els valents Am F C sucumbeixen a la mort un cop només F Am E i els covards senyor, moren constantment. C F Am≥G F C F Am≥G E C F Am≥G F C F Am≥G E Am