Malgrat Tot
Doctor Prats

Sóc el vent, sóc la sal, navegant carrer mar enllà.
Sóc les ganes de viure, la set de ser lliure, de tornar a començar.
Sóc la llar, sóc el fum, que desdibuixa aquell somni perdut.
Sóc l’espurna de llum que il·lumina distret el camí.
Ooh ooh ooh, malgrat tot, seguirem defensant el tros,
d’una Terra sembrada de rancor.
Ooh ooh ooh, no tinc por, cada volta estaràs menys sol.
I tots junts seguirem!
Sóc el temps, sóc la pedra, sóc record d’una antiga llegenda.
Sóc el clam de les veus que ressona per turons i valls.
Sóc la Terra, sóc l’espiga, sóc el camp, l’olivera i la vinya.
Un sol crit d’esperança, un gra brot de coratge, un vine, somni, junts!
Ooh ooh ooh, malgrat tot, seguirem defensant el tros,
d’una Terra sembrada de rancor.
Ooh ooh ooh, no tinc por, cada volta estaràs menys sol.
I tots junts seguirem!
Més lluny de les muntanyes, més lluny que els teus anhels,
més lluny de la distancia, més lluny d’aquests indrets.
Més lluny del que pensàvem, més lluny del que ens van dir,
més lluny de l’esperança, més lluny...